El concepte de regió mostra un problema en el nostre imaginari a l’hora de voler definir. Per què? Perquè sense dubte, podem definir el concepte de regions de moltes maneres que no sempre estan separades entre elles. En aquest cas, podem concebre i definir una regió de manera institucional: que serien les regions que segueixen unes mateixes lleis públiques, que estan organitzades de forma jeràrquica però que tenen els límits molt ben definits. No obstant, també podem considerar una regió de manera més subjectiva que serien aquelles regions que no necessàriament formen part de la mateixa zona geogràfica però que sobretot, tenen unes característiques de nivell cultural molt pròximes o gairebé igual. I, finalment, la tercera categoria que és, sense dubte, la més acadèmica ja que s’utilitza aquest concepte de regions classificatories per transmetre unes nocions pedagògiques o funcionals.
En aquest sentit podríem dir que la Regió dels Balcans, és una regió subjectiva i, alhora, classificatòria. En quin sentit podem dir que els Balcans són una regió subjectiva? Certament, aquesta zona realment no comparteix una mateixa llengua o una mateixa religió. No obstant, tots els països que formen part de la regió Balcànica, tenen característiques en comú: l’homogeni ètnic, no hi ha religió oficial i, alhora, que durant l’últim segle XX han patit molts canvis, molts conflictes que encara formen part de la seva inestabilitat tant social com econòmica.
Per tots aquests fets exposats anteriorment, cal dir que per a nosaltres la República d’Albània, Bosnia i Hercegovina, Bulgària, la República de Macedònia, la República del Kosovo, Grècia, Sèrbia i Turquia formen part de la Regió dels Balcans, però en aquest sentit, aquests països són sobretot un concepte de regió classificatòria. La justificació d’haver escollit aquests països és, probablement, perquè tot i la diversitat que hi ha entre ells, comparteixen un mateix territori i, al mateix temps, pel seu passat històric que denominava la zona com a Península Hel·lènica (exceptuant Turquía i Albània).
Un cop exposats tots aquests arguments sols ens queda opinar que les seves fronteres són delimitades políticament a causa de, com ja hem dit abans, la seva gran diversitat cultural i tots aquests conflictes donats al llarg de la història per la seva enorme complexitat.
La Unió Europea i els Balcans: una “europeització” artificial?
Els Balcans és una regió on els conflictes i la inestabilitat política, social i econòmica són molt habituals. Per aquest motiu, la Unió Europea no es sol mullar gaire en solucionar els problemes i buscar solucions; de fet, no s’arrisquen a anar més enllà de les mediacions diplomàtiques, és a dir, que acostumen a ser com espectadors que només visualitzen el que passa però no s’impliquen en res.
Pel que fan els acords de Serbia i Kosovo i que s’han realitzat en els últims anys, com el “Primer acuerdo de principios que deben regir la normalización de las relaciones entre Servia y Kosovo” al 2013 es va veure com un èxit de la política exterior europea. No obstant, a l’hora d’aplicar-lo, sembla que aquest acord estigui més aviat congelat que no pas en funcionament. La implicació de la Unió Europea, per tant, és mínima i això hauria de canviar: per evitar problemes, ja que la UE ha de ser constant i no quedar-se al marge sense actuar veritablement. No oblidem que això comporta unes conseqüències, com l’enorme frustració dels habitants de la regió balcànica, així com l’augment de grups radicals. Així mateix, la vida dels ciutadans que viuen en zones rurals es van complicant per l’economia terriblement colpejada per la crisis de l’eurozona i que comporta una extrema necessitat social i l’atur en massa.
En un article molt interessant, llegim aquesta frase: “Los criterios de adhesión de la Unión Europea se han convertido en un elemento central de las luchas internas y una excusa para la inacción. A diferencia de las anteriores rondas de ampliación, lejos de fomentar compromisos nacionales, este proceso podría reforzar varias de esas dinámicas negativas de los Balcanes”(Article del 2014 a es.global.com). Així doncs, el que fa la Unió Europea és, beneficiant-se de la seva influència, no canviar les antigues polítiques destructives i per tant, no asumir els problemes de veritat. Com deiem abans, en el cas dels Balcans, la UE és una comunitat que no és capaç d’assumir la seva responsabilitat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola! He sido yo quien os ha escrito hace un momento pero he eliminado el mensaje porque he cambiado mi nombre. Solo quería felicitaros por el blog, me gusta mucho. Muy buen trabajo!
ResponEliminaHola Laura! Te agradecemos que hayas tenido un hueco para pasarte y darnos tu sincera opinión!
EliminaGràcies Laura :)
Elimina