Demografia, població i migracions.

Com bé sabem, la regió dels Balcans és una regió molt extensa que alhora acull diferents cultures, polítiques, ètnies, nacions, etc. Per aquest motiu, hem decidit dividir els Balcans ens tres parts que, evidentment, no estàn deslligades entre elles, però que per a poder analitzar la població, la demografia i les migracions com pretenem fer en aquest apartat del blog, éns resulta més facil. D’aquesta manera, per tant, trobem el que nosaltres hem denominat com els Balcans d’Occident formats per Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Kosovo) ; Balcans Orientals que serien Bulgària i Turquia, tot i que sabem que geogràficament Grècia pot ser considerat com a la part Oriental, hem decidit que, juntament amb Albània i Macedonia, formi part dels Balcans del Sud.

Per aquesta nova entrada, però, ens dedicarem a estudiar la demografia, la població i les migracions de la zona dels Balcans. Tot i així, no podem començar aquest post sense parlar prèviament de la població mundial i europea. És a dir, som 7,021,449,470 d'habitants al nostre planeta, dels quals menys de 700 milions som europeus. Alhora, no hem d'oblidar que la població (tant mundial com europea) ha anat variant al llarg del temps degut a l'evolució històrica, polítiques i moviments migratòris i pel territori (estadística il·lustrada de l’evolució de la població europea del 2015 al 2080). Probablement, per aquests motius, observem que la població europea està distribuïda de manera desigual: la major part de la població és troba al centre d'Europa, en canvi, els Balcans i la Península Grega estan fortament despoblades. Conseqüentment, aquests moviments migratoris són els que explicarem a continuació. D’altra banda, no hem d’oblidar que la migració ha esdevingut, sense dubte, el composant principal d’Europa (tant entre els membres de la Unió europea, com d'aquells que no ho són, etc.). Actualment, la crisi migratòria és molt forta per aquest motiu, fent que a Europa s'estiguin impulsant mesures tant d'asil com d'ajuda al refugiats (tot i així, no entrarem en detall i només ens centrarem en els Balcans, tot i deixar més informació sobre els migrants i Europa podeu començar per aquí).

Principals fluxes migratoris a finals del segle XX fins a principis del segle XXI

• Conceptes claus

Creixement vegetatiu (també denominat en alguns casos com a creixement natural) es tracta de la diferència entre el número de naixements i el número de defuncions en un mateix lloc durant un any.

Esperança de vida “És el número mitjà d’anys que s’espera seguir vivent una persona d’una determinada edat en cas de mantenir-se el patró de mortalitat per edat (tasses de mortalitat a cada edat) actualment observat” (definició extreta del Instituto Nacional de Estadística)

Taxa de mortalitat és el resultat de divisió del nombre de morts en un any amb la població total.

Taxes de fecunditat és l’indicador de fills que tindrà una dona durant els seus anys fèrtils.

• Balcans del Sud

Com podeu veure en el mapa i, com ja hem dit abans, hem dividit la regió dels balcans en tres zones per tal d’organitzar el moviment migratori, de població i demografia de cadascuna d’elles. Pel que fa als Balcans, hem de tenir en compte que, en general, són la principal porta d’entrada a Europa des d’ Àsia. Com ja sabem, la regió balcànica està patint constants conflictes que fan que hi hagi un gran moviment migratori per tal de sobreviure en les diferents parts que es composa. Fonts relativament recents han informat que l'estació de tren de Idomeni, a la frontera de Grècia amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM), s’ha convertit en el principal passadís cap a Europa per a milers de persones (ja sigui indocumentades o que fugen de Síria o Irak com immigrants provinents de Bangladesh o Pakistàn) que entren al continent per Grècia i que, clandestinament, intenten donar el salt al cor de la UE, per mitjà de Macedònia i Sèrbia fins a Hongria.

Font

No obstant això, tots els intents de blindar Grècia, la porta de darrere d'Europa i una de les principals vies d'accés d'indocumentats a la UE, resulten infructuosos, donada la porositat de les seves fronteres i la pròpia fragmentació geogràfica de les mateixes (les illes l'Egeu, per exemple, és un pas de la costa turca); la pressió migratòria, combinada amb la crisi, impedeix a les autoritats atendre degudament als nouvinguts.

Albània té uns 3.700.000 habitants, el que dóna una densitat demogràfica d'uns 128 h / km². Va ser l'últim país d'Europa en completar la transició demogràfica, i les taxes ja estan donant alguns símptomes d'una població més moderna. Pel que fa a la població veiem que el l 23% d’ella té menys de 15 anys d’edat, un percentatge molt alt per als estàndards europeus, el 67% té entre 15 i 65 anys, i un baixíssim 10% té més de 65 anys. Tot i aquestes dades sobre la població, el creixement és molt baix i lent, essent sobre el 0,5% anual. La taxa de natalitat és alta, sobre el 15 ‰, la qual cosa dóna una taxa de fertilitat de més de dos fills per dona. La taxa de mortalitat és baixa, el 5,5 ‰, però la mortalitat infantil s’ha disparat fins al 18 ‰. De totes maneres, veiem que el saldo migratori és negatiu, amb una taxa del -4 ‰, fet que explica el baix creixement de la població tot i l'alta natalitat i la baixa mortalitat. L'esperança de vida al naixement es troba al voltant dels 78 anys, sent una de les evidències del perquè és considera una població jove. La distribució de la població a Albània és bastant homogènia. Actualment, encara pesen les directrius de la dictadura comunista que obligaven la població a residir al camp. Avui en dia, tan sols el 47% de la població és urbana. No obstant això, des de la fi del règim comunista fins ara s'ha iniciat un procés de despoblació del camp a favor de les ciutats, especialment de Tirana i les ciutats costaneres, encara que el principal destí de l'emigració és l'exterior. No obstant això, molts d'aquests albanesos es troben en una regió fronterera entre Albània i Macedònia, mentre que altres destins dels albanesos són la Unió Europea i els Estats Units. No obstant, cal dir que Lla ciutat d’Albània al 2015 tenia una tassa de migració néta de -3,31 Migrant (s) /1.000 habitants.  Aquesta variable inclou la xifra corresponent a la diferència entre el nombre de persones que entren i surten d'un país durant l'any per cada 1000 habitants (basada en la població mesurada a la meitat de l'any). Per tant, la majoria de la població albanesa, el 95%, és d'origen albanès, però al sud hi ha una important comunitat grega; i, de fet, veiem que no estan clars els límits entre les zones albaneses i les gregues al voltant de la frontera amb Grècia. També existeixen minories d'altres antigues repúbliques iugoslaves.

Pel que fa a la República de Macedònia, va finalitzar l'any 2014 amb una població de 2.069.172 habitants, un augment de 3.403 persones respecte l’any anterior. La República de Macedònia és un país amb molt poca població, si ho comparem amb la resta dels 196 estats que componen la taula de població mundial de datosmacro.com. La població masculina ha estat majoria, amb 1.036.518 homes, el que suposa que és el 50,09% del total, enfront de les 1.032.654 de dones que són el 49,91%. La República de Macedònia té aproximadament uns 2.100.000 habitants amb una densitat demogràfica d'uns 81,5h/km². Es tracta d'una població que també es considera moderna i jove, ja que va acabar la transició demogràfica durant el període comunista. L'estructura de la població ha estat modificada durant les guerres iugoslaves. El 19% de la població té menys de 15 anys, el 69% entre 15 i 65 anys, i sobre el 12% més de 65 anys. Veiem que un percentatge tan baix en els majors de 65 anys és una excepció general a Europa i en els països que han acabat la transició demogràfica. Els moviments de població com a causa de la guerra han tingut a veure en aquesta situació fent que Macedònia tingui un saldo migratori negatiu. El creixement de la població és baix, sobre el 0,3% anual, la taxa de natalitat és baixa, sobre el 12 ‰, el que dóna una taxa de fertilitat de 1,6 fills per dona. La taxa de mortalitat també és baixa, sobre el 9 ‰ sent pràcticament idèntica a la mortalitat infantil. L'esperança de vida al naixement és aproximadament d'uns 75 anys. (http://geografia.laguia2000.com/economia/macedonia-geografia-humana)

Grècia va tancar 2014 amb una població de 10.858.018 persones, el que suposà un descens de 68.789 persones veient que hi havia 23.940 dones i 44.849 homes, respecte a 2013, en què la població va ser de 10.926.807 persones..Grècia està en el lloc 80 dels 196 estats que componen la taula de població mundial de datosmacro.com. La població femenina va ser majoritària, amb 5.589.628 dones, el que suposa el 51,48% del total, enfront dels 5.268.390 homes que són el 48,52%. Grècia té una densitat de població mitjana, de 83 habitants per Km2. Grècia té una població d'uns 12.000.000 de persones, el que dóna una densitat demogràfica del voltant de 90 h / km². Es tracta d'una població moderna que ha conclòs la transició demogràfica, tot i que segueixen vives les últimes generacions d'aquesta, de manera que l'estructura per edats està molt envellida. El 14% de la població té menys de 15 anys, el 67% entre 15 i 65 anys i un altíssim 19% té més de 65 anys. El creixement de la població és molt baix, 0,13% anual, amb una taxa de natalitat baixa, sobre el 9,5 ‰, i una taxa de fecunditat de 1,4 fills per dona. La taxa de mortalitat també és baixa, sobre el 10,5 ‰, i encara és més baixa la taxa de mortalitat infantil, sobre el 5 ‰, gràcies a una sanitat de qualitat que arriba a tots els ciutadans. L'esperança de vida és d'aproximadament uns 79 anys. La població grega està repartida irregularment. Més de la meitat de la població es concentra en unes poques ciutats molt grans, havent molt poques ciutats mitjanes. A Grècia hi ha una gran contraposició entre el món rural i l'urbà. Les àrees rurals s'estenen per més dels dos terços del territori, amb densitats inferiors a un quart de la mitjana nacional. Aquesta dissimetria dificulta la prestació de serveis en els mitjans rurals. Grècia ha estat, històricament, un país d'emigrants, que ha afectat, sobretot, a la població jove. Aquestes migracions han tingut dos vectors, un interior: del camp a la ciutat, provocant un èxode rural i l'actual desequilibri camp-ciutat, i, per una altra banda, cap a l'exterior, amb destinacions principals a Estats Units i Austràlia, i des de mitjans del segle XX cap a els països de la Unió Europea, principalment Alemanya. Alhora, en l'actualitat Grècia acull immigrants, com ja hem mencionat abans, procedents dels països de l'est d'Europa, després de la caiguda del mur de Berlín i les guerres iugoslaves, d'Àfrica i els països asiàtics. Avui dia es supera el 16% de la població immigrant. Els principals països de procedència són Albània, gairebé la meitat dels immigrants, Sèrbia, Bulgària, Romania, Ucraïna, Polònia, Geòrgia, el Pakistan, Iran i Xina.

2015

• Balcans Orientals

Un cop hem vist el que hi ha al Sud de la península balcànica, farem un cop d’ull a la part Oriental. A continuació, afegim un mapa físic que mostra la zona geogràfica a la que li dedicarem aquesta part del blog.

La crisi econòmica que pateix, especialment aquesta zona, provoca que la situació empitjori a mesura que passen els anys. Els precedents d’aquesta crisi es remonten a l’antiga situació del bloc socialista, molt precària, amb taxes d’atur, baix poder adquisitiu i la manca de competivitat es tradueix en endeutaments, inflació i falta de recursos. És a dir, arribats a aquest punt, els problemes d’aquest tipus són difícils de solucionar amb un simple cop de mà. Tot i això, fiquem-nos més endins del que són els Balcans Orientals on trobem, com ja deiem a la presentació d’aquesta entrada del blog, Bulgària i Turquia.

Pel que fa Bulgària, com deiem, les mancançes econòmiques suposen el gran problema; la superfície d’aquest país, amb la capital a Sofia, ronda els 110.010 per km2 amb un 68,7 de densitat de població per km2. En canvi, Turquia, amb capital a Ankara, tenim uns 783.562 de superfície per km2 i un 93,0 de densitat de població per km2. Arribats a aquest punt, veiem que la densitat de població no és massa gran comparada amb altres països més occidentals: I això per què? Una de les principals causes que provoquen aquest fenòmen són les guerres que s’han originat a la zona dels Balcans i als voltants; així mateix, trobem que la gran majoria de la població siguin dones d’entre 64 o 65 anys mentre que els homes no acostumen a arribar a aquestes edats pel servei militar obligatori al que s’han d’inscriure i com a conseqüència anar a la guerra on la majoria d’ells moren. Així doncs, ens trobem amb un índex de mortalitat més alt degut a les guerres; també podem observar que l’índex de natalitat es baix i això té efectes sobre la població, com el seu envelliment i l’escassa població juvenil i infantil dins d’aquestes zones que ja de per si són baixes.  

També, l’àmbit dels sectors primari, secundari i terciari té a veure amb la situació econòmica que hi trobem en aquesta zona oriental dels Balcans; en el sector primari trobem una producció agrícola i ganadera insuficient i de baix rendiment. En el sector secundari, és a dir, el de la indústria, veiem que la producció no és gaire competitiva i que per tant no implica una gran demanda. En el sector terciari, gairebé són inexistents els serveis en els estats de l’Europa Oriental i per això no es generen ingressos. A quina conclusió arribem amb aquest tema? Doncs que els paísos balcànics i l’Europa Oriental precisen d’una gran  reforma agrària, industrial i financera a gran escala. Per això, les migracions en aquesta zona cap a Europa són bastant elevades; segons la tasa d’Índex Mundi, la tasa de migració nèta ronda els 2,89 emigrants per cada 1000 habitants al 2014.

Turquía, amb una població de 74, 93 milions d’habitants i una esperança de vida que ronda els 74 i 75 anys, segons la pàgina web Datos Macro és un país que, com sabem, no forma part de la UE però ocupa la zona est de la península balcànica. Pel que fa les migracions, segons la tasa d’Índex Mundi, la tasa de migració nèta ronda els 0,46 emigrants per cada 1000 habitants al 2014. Fa anys que els turcs van emigrar a Alemanya pel miracle econòmic; no obstant, la situació ha canviat i amb les guerres a Irak i Siria, Turquía s’ha transformat en un país que rep tota una onada de refugiats. Per tant, la tasa d’emigrants baixa i puja la dels inmigrants com a conseqüència del conflicte que hi ha per part de l’Estat Islàmic.

Com a conclusió dels Balcans Orientals, us deixem un article que ens ha semblat molt interessant i molt recomenable sobre la situació actual a Grècia, Bulgària i Turquia: (http://internacional.elpais.com/internacional/2015/05/25/actualidad/1432559277_190328.html)

• Balcans Occidentals.

Els Balcans Occidentals són, com el seu nom indica, els països de la regió dels Balcans que es troben geogràficament més a la banda occidental. D'aquesta manera, per tant, nosaltres els hem reagrupat sota aquesta denominació els països següents : Bòsnia i Hercegovina, La República del Kosovo, Montenegro i Sèrbia. D'altra banda també hem de remarcar que cap d'aquests estats forma part de la Unió Europea.

Bòsnia i Hercegovina és un país que degut al seu passat històric força recent encara a dia d'avui, s'està reconstruint a poc a poc. No obstant, no podem centrar-nos en els moviments demogràfics, migratoris i de població de Bòsnia i Hercegovina si no recordem breument el que era la Ex-Iugoslàvia per poder explicar, realment, els conflictes de la zona durant els darrers 20 anys.

Què era Iugoslàvia?

1. Va ser la federació d'estats que es va formar arran de la Primera Guerra Mundial i després de la Segona Guerra mundial i amb el lideratge de Tito, Iugoslàvia estava formada per sis països : Eslovènia, Croacia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia.

2. L'any 1980 mort Tito (que no analitzarem les controvèrsies d'aquests personatge, no hem d'oblidar que va saber aportar pau durant aquest període), el que va provocar diversos moviments nacionalistes que volien canvis en el territori Iugoslau.
3. Aquests moviments nacionalistes va fer esclatar la la Guerra dels Balcans. El primer estat que va declarar-se independent va ser Eslovenia al 1991. La proclamació independent per part de Eslovenia va fer que aquell mateix any, 1991, Croacia volgués també ser independent, que contràriament a Eslovenia no va tenir tantes facilitats per fer-se independent l'any 1995. D'aquesta manera, doncs, l'idea d'una Iugoslàvia unida era insostenible, i l'any 1992 esclatà la guerra d'independència de Bòsnia i Hercegovina que va durar fins al 1995.

A partir de la independència de Croàcia i Eslovènia, els líders bosnians van decidir efectuar un referèndum per saber què pensava el poble sobre la independència. Aquest referèndum es fa efectuar el 1 de març del 1992 on hi va guanyar de manera clara, els partidaris a la Independència. D’aquí que el 5 de març de 1992, Bòsnia i Hercegovina es va proclamar independent però, al mateix temps, un dels períodes més foscos d’aquest país.

La guerra que va durar fins al desembre de 1995 va provocar un canvis demogràfics molt importants i de fet, no s’ha efectuat cap cens de la població des del 1991. La població actual de Bòsnia i Hercegovina, és aproximadament de 3,871,643 habitants. Tot i ser un país en contrucció on 5,84/1,000 són morts infantils i un 8/100,000 morts de les mares sobre els 9.64/1,000 de morts de la població total. En aquesta zona, tot i les circunstàncies històriques trobem una esperança de vida força elevada ja que ronda, aproximadament, entre els 73 anys en el cas dels homes i els 79 per a les dones.

No obstant, en aquest gràfic que hem adjuntat, observem que la migració segueix sent negativa, és a dir, que encara hi ha més bosnians que emigren que no pas persones que immigren. El número de emigrants és de 1.471.594, que es dirigeixen majoritàriament a Croàcia, Alemanya, Àustria, Estats Units, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Canadà, França i Austràlia ; en canvi, els immigrants són 40.814 i provenen de Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Albània, Ucraïna, Eslovènia, ex República Iugoslava de Macedònia, Hongria, Itàlia, República Txeca i Polònia (font de les dades extretes).

D’aquesta manera, doncs, 20 anys després de la guerra de Bòsnia-Herzegovina encara trobem que “es un país roto, sometido a constantes tensiones, que ha vivido varios estallidos populares desatados por el desastre económico que padece” (extret del article del 2015). D’aquesta manera, trobem una societat bosniàna dispersa degut al fet que van haber de fugir per tal de poder sobreviure. Com bé diu una testimoni a The Guardian (article del 11 d’octubre del 2015) que “I’m a Sarajevan in Reading – I’m someone who has survived one life and built another” (un article molt interessant i actual sobre la situació de Bòsnia és aquest).

Montenegro i Sèrbia són estats que estan estretament lligats perquè Montenegro es va crear realment l’any 2003. Per aquest motiu, tot i que la població no tingui el mateix cens, hem decidit analitzar-los de manera conjunta. Montenegro, aquest petit estat muntanyós, té una població de 650.036 habitants i Sèrbia en té 7,209,764. No obstant, per cap dels dos països hem trobat dades que indiquin el percentatge exacte de migració, però el que sí sabem, és que 2.298.352 tant de serbis com de montenegrins emigren cap a països com Alemanya, Àustria, Suïssa, Estats Units, Turquía, Croàcia, Suècia, Itàlia, Canadà i Australia davant dels 512.336 d’imigrants, que no en sabem realment l’orígen, dels quals un 52,6% són refugiats (la font d’aquestes xifres és aquesta). Per tant, la població de Montenegro és com ja hem dit de 650,036 dels quals 10.59/1.000 són naixements davant de 9.3/1,000 són morts; d’aquí observem que, tot i que Indexmundi ens digui que el creixement demogràfic és negatiu d’un 0.49% encara hi ha més naixements que difuncions. Contràriament a Sèrbia que dels 7,209,764 en moren 13.71/1,000 i en neixen 9.13/1.000. D’aquestes morts un 6.16/1,000 són morts infantils. No obstant, l’esperança de vida és d’aproximadament 72 anys pels homes i 78 anys per les dones. (Hem de recalcar el fet que aquestes dades no les hem trobet pel cas de Montenegro, no obstant aquest article ens mostra que la política de Montenegro canviarà, potser, durant aquest any, i potser, d’aquesta manera sabrem més dades sobre aquest país).

Finalment, La República del Kosovo també forma part dels Balcans Occidentals i alhora ha patit uns canvis fronterers molt recent, degut al fet que es proclamà independent l’any 2008, i per aquesta raó no tots els països l’accepten com a independent. Per aquest motiu és molt difícil trobar dades sobre aquest estat, o que sigui acceptat com a membre de la UNESCO, per exemple. El que sí sabem és que, segons Indexmundi, la població de Kosovo és de 1,859,203 habitats, d’altra banda, no sabem ni quants naixements ni quantes morts es produeixen per any; l’esperança de vida també és un misteri... No obstant, hem trobat que des del 1999, “about 600,000 residents of Kosovo had become refugees; another 400,000 were displaced inside Kosovo, meaning that half of the two million residents of Kosovo were refugees or internally displaced people” (font de la cita). La majoria de kosovars van dirigir-se cap Albània, Macedònia, Montenegro o Bòsnia-Hercegovina.