REPÚBLICA
DE GRÈCIA è Monografia regional
Índex de matèries
Introducció i justificació del marc
regional
Síntesis de la història cultural i
tradicional des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat
Situació geopolítica de Grècia,
importància del país grec cap als Balcans i com es relaciona amb Europa
Sectors econòmics de Grècia i els
seus indicadors econòmics
Marc polític de Grècia
Superfície, població i densitat
Distribució i dinàmiques
demogràfiques, i migracions
Problemàtica actual dels Refugiats
a Grècia
Bibliografia
Annexos
- · Grans illes com Creta, Lesbos, Chios i Euboea
- · Illes Cíclades (al sud), Illes del Dodecanès (al sud-est ) i Illes Jòniques (a l'oest).
En termes generals, i tal com ja he
introduït abans, Grècia posseeix una de les antigues històries més fèrtils i
increïbles per a la humanitat al ser considerada “el bressol de la civilització
occidental”. En aquesta regió es va desenvolupar el que seria considerada la
primera gran civilització Occidental: la civilització grega. Aquesta societat
va tenir enormes èxits que van afectar la història de la humanitat i que
segueixen estant presents avui en dia per la seva gran tradició cultural: grans
pensadors, científics, escriptors, artistes, arquitectes, etc. Tots aquests
personatges, els quals la majoria són estudiats i reconeguts, van desenvolupar conceptes com la democràcia, a l'ús de la raó,
la filosofia, la història, el teatre, els Jocs Olímpics, entre molts altres
fenòmens.
Síntesis
de la història cultural i tradicional des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat.[3]
- · Cultures egees anteriors a la Grècia arcaica: El que anomenem “món grec” és un contínuum lingüístic i cultural que no es limita a la Grècia pròpiament dita, sinó que s’estén per nombroses regions de la zona Mediterrània antiga. L'espai geogràfic on va tenir el seu origen va ser prèviament ocupat per un conjunt de civilitzacions que van aparèixer entorn del mar Egeu en els mil·lennis IV-II a. C. Solem distingir entre, com a mínim, la civilització hel·làdica (Grècia continental, aprox. 2800-1100 a. C.), la civilització minoica (illa de Creta, aprox. 3650-1170 a. C.) i la civilització ciclàdica (illes Cíclades, aprox. 3300-2000 a. C., per bé que aquest terme també s'ha emprat per referir-se a les formes culturals presents en les illes Cíclades fins al 1100 a. C.). La civilització ciclàdica va ser absorbida per la minoica, i aquesta última, a partir del 1450 a. C., sembla haver estat conquerida per l'hel·làdica. Els termes “hel·làdic”, “minoic” i “ciclàdic” es solen emprar en l’àmbit de l’arqueologia, però no són els noms amb què les esmentades civilitzacions s’anomenaven a sí mateixes, ni tampoc designen entitats polítiques definides. Solem parlar, també, de “període micènic” (fa referència a Micenes) per designar l’últim període de la civilització hel·làdica (aprox. 1600 o 1550-1100 a. C., ja que el seu període de plenitud es trobaria a partir del 1450 a. C.). La civilització micènica s'organitzava entorn del palau, el qual feia de centre polític, administratiu i religiós, i de la figura del sobirà. Sembla que l'estructura política i social de la Grècia micènica era més similar a la dels pobles del Pròxim Orient antic que no pas la de la Grècia posterior. Aquesta “civilització micènica” va desaparèixer entorn dels anys 1150 a. C. - 1100 a. C. com a conseqüència d’una sèrie de violentes destruccions, tradicionalment atribuïdes a la migració dels doris, un dels grups ètnics en què es dividien els grecs, i que, segons es creia, havien entrat al Peloponès justament en aquesta època.
- · El pas des dels segles Obscurs a la Grècia arcaica i clàssica:[4] Els segles XI-IX a. C. se solen anomenar “Segles Obscurs”, tant per la desaparició de l’escriptura com per la seva pobresa material. Els grecs de les èpoques posteriors no conservaren un record precís del període micènic. Tot i això, aquest té una gran importància, tant pels diversos elements de continuïtat entre el món micènic i la Grècia arcaica i clàssica (llengua, divinitats, etc.) com perquè molts elements de l’època micènica (però no l’època micènica en el seu conjunt) són recordats, probablement mitjançant tradicions orals, i s’incorporen a l’èpica i a tota mena de relats inclosos en allò que anomenem “mitologia”. La Grècia dels anomenats “Segles Obscurs” sembla haver estat una cultura àgrafa: no disposava de cap sistema d’escriptura. Entenem que, abans de la introducció de l’alfabet, les modalitats de discurs rellevants en el món grec –judicial, poètic, cultual, etc.– eren, en la seva totalitat, de caràcter oral i tradicional. Aquesta situació es modificà a partir del segle VIII a. C. Van aparèixer les primeres formes de l’alfabet grec, basat en el sistema d’escriptura fenici –però, alhora, diferent: l’escriptura fenícia representa solament les consonants, mentre que els grecs escriuen tant les consonants com les vocals–. L’adopció de l’alfabet per part dels grecs presentava una sèrie de peculiaritats, que són essencials per a entendre el desenvolupament d’allò que després s’anomenarà “gèneres literaris”. Per tant, la cultura grega dels períodes arcaic i clàssic combina trets propis d’una cultura oral, i d’altres que trobaríem més aviat en una civilització en què l’ús de l’escriptura ja es trobava plenament normalitzat. Així, referents culturals de l’època clàssica com Homer i Hesíode només s’han pogut entendre a partir del rol que el poeta pot tenir en una societat tradicional, i, alhora, la presència dels textos homèrics i hesiòdics en un àmbit geogràfic tan extens solament és possible mitjançant l’escriptura. De la mateixa manera, en el món de la polis clàssica hi convivien modalitats de discurs amb arrels clares en l’oralitat tradicional, i d’altres que s’han desenvolupat, mitjançant l’escriptura. Aquesta època també es caracteritza pel pas del règim patriarcal, basat en el pasturatge i en una religió misteriosa i primitiva, a la vida urbana, amb un desenvolupament comercial i industrial i una religió organitzada. Llavors, en sorgir les polis o ciutats, els clans familiars es van organitzar en classes socials, on la noblesa va detectar el poder polític i econòmic, basat en la possessió de la terra i l'activitat agrària. La primitiva monarquia va ser substituïda per l'oligarquia, govern exercit així per la noblesa grega. Durant aquest període fosc a causa de les invasions, es van fondre els elements culturals autòctons i forans i es van formar el que van ser els posteriors Estats grecs històrics.
- · Època de la Grècia Clàssica: està situada entre els segles V i IV aC. Abasta, essencialment, des dels successos de les Guerres Mèdiques fins a l'hegemonia de Macedònia. Aquest període va ser el de màxim desenvolupament cultural de Grècia, en el sentit que es va convertir en un lloc on es considerà que va sorgir la base de la cultura occidental.
- · Època hel·lenística: es va desenvolupar entre els segles IV i I aC. Aquest període comprèn els esdeveniments ocorreguts des de la mort d'Alexandre el Magne fins a la conquesta de Grècia pels romans.
- · Època medieval[5]: després de la caiguda de l'Imperi romà, Grècia va passar a formar part de l'Imperi bizantí, el qual va perdurar des del segle V fins 1453. La seva capital es va situar a Constantinoble, sent el seu idioma i la literatura basades en la llengua grega i sent la religió predominant el cristianisme ortodox.
- · Període otomà:[6] cap a finals del segle XV, la major part de Grècia estava sota control otomà, mentre que Xipre i Creta van romandre sota el domini venecià fins també formar part de l’Imperi Otomà entre l’any 1571 i 1670, respectivament. L'única part on es parlava grec que no va ser conquerida pels turcs van ser les Illes Jòniques, que es van mantenir sota el control de Venècia fins que va ser conquerida per la Primera República Francesa l’any 1797 i passant a ser del Regne Unit el 1809 fins a la seva unificació amb Grècia el 1864. Una curiositat és que la bandera nacional de Grècia es compon de quatre franges blanques i 5 franges blaves intercalades entre si amb una creu blanca a la part superior esquerra.[7] Aquestes nou franges simbolitzen les nou síl·labes del lema de la revolució grega de 1821 contra l’ocupació otomana, “Llibertat o Mort”. El blau i el blanc són els colors nacionals de Grècia. El blau simbolitza el cel i el mar grec i el blanc indica la puresa del caràcter de la lluita de la nació grega per la independència i la creu simbolitza la religió cristiana.
- · Segle XX: durant aquest segle van esdevenir les dues guerres conegudes com “La guerra dels Balcans” que van succeir al sud- est de la regió balcànica. Aquestes guerres van enfrontar l’ Imperi otomà amb l’anomenada Lliga dels Balcans formada por Bulgaria, Montenegro, Grecia i Sèrbia.[8] En aquest segle Grècia va viure un augment de població i superfície.
- · Segle XXI: Avui en dia, Grècia és una república parlamentària que compta amb un govern democràtic. La Constitució grega, actualment, basa la seva administració en el principi de la descentralització. Des de 1968 el país està dividit en tretze districtes administratius anomenats «perifèries»: Macedònia i Tracia de l'Est, Macedònia Central, Macedònia l'Oest, Epir, Tessàlia, Illes de Joni, Grècia de l'Oest, Grècia Central, Àtica, Peloponès, Egeu del Nord , Egeu del Sud i Creta.[9] L'actual forma de l'Administració va ser el resultat del Programa "Cal·lícrates" que està en vigor des del gener 2011 i que va reestructurar l'administració, reduint el nombre de municipis de 1034-325 i va reforçar aquests últims atorgant-los més competències. El restabliment de la Democràcia al juliol de 1974 va ser un punt d'inflexió per a la història contemporània de la política a Grècia. Quan va caure la dictadura militar que governava des de 1967, va començar una època de transició amb la formació d'un govern de "unió nacional" sota el mandat de Konstantinos Karamanlis que va exercir un paper destacat com a Primer Ministre al final de la dècada dels 50 i al principi de la dècada dels 60. [10] L'idioma que es parla en aquesta regió segueix sent el grec. Un dels llegats més importants del país és la seva gastronomia. Grècia ocupa un lloc important com a centre turístic, no només per les seves creacions artístiques (grans museus, assentaments arqueològics, edificis emblemàtics, en definitiva, té un gran patrimoni cultural) sinó també per les seves belles illes banyades pel Mar Mediterrani.
Situació
geopolítica de Grècia, importància del país grec cap als Balcans i com es relaciona amb Europa:
La península balcànica constitueix una bifurcació geopolítica, tant per la seva
localització física com també per raons històriques i estructures mentals de
les situacions viscudes pels seus habitants. En moltes ocasions i, encara
actualment, els límits dels seus països han estat fronteres de tensió per la
presència de minories nacionals o religioses i de reivindicacions territorials
provocades per la multietnicitat i multiculturalitat dels seus residents. Veiem
que els territoris nacionals dels estats a la regió balcànica no han estat esculpits
per un extens procés històric com ha patit Europa occidental, ja que les seves
fronteres s'han canviat molts cops durant els dos últims segles. Com ja he dit
anteriorment, a l'àrea coexisteixen diferents ètnies i religions, de manera que
a cada estat, amb l'excepció de Grècia (la qual va patir al llarg del segle XX
neteges ètniques mitjançant trasllats de població forçoses), les minories
constitueixen entre 10 i 30% de la seva població. S’ha de tenir present que en
els Balcans hi ha dues zones marcades per grans diferències en el seu estatut
polític i econòmic. D'una banda, hi ha Grècia com a zona d’aparent estabilitat; d’altra banda, hi
ha la resta de països balcànics que travessen un període de menors o majors
turbulències. Grècia deu el seu reconeixement de factor de pau als Balcans al transcendental fet
històric de la segona guerra mundial en que va ser l'únic país del sud-est
europeu que es va lliurar de passar de l'ocupació nazi a la dictadura
comunista. D'aquesta manera, durant les últimes dècades, Grècia es va beneficiar
de la seva adscripció al sistema polític i econòmic occidental (UE), de manera
que la seva república hel·lènica és vista com la democràcia més sòlida i
europeista de tota la regió balcànica.[11] Per
tant, veiem que les seves possibilitats es van estendre per la seva
incorporació, després de la segona guerra mundial, a totes les organitzacions
europees i euro atlàntiques (Consell d'Europa, OTAN, l'OSCE, Unió Europea,
U.M.E.) A l'extrem sud-est del continent europeu, la geografia i la història
han fet del país un lloc de freqüent pas, de trobades i d'antagonismes. Des del
punt de vista geopolític, Grècia té una ubicació estratègicament excepcional, al
haver constituït un important nus per a les comunicacions terrestres, marítimes
i aèries que porten a l'Àfrica i a l'Orient, al ser el pont que uneix Europa
amb Àsia. La zona geogràfica de Grècia controla l'eix principal mediterrani que
és la ruta de Gibraltar-Suez i l'accés al mar Negre. El control d'un espai tan fonamental
va ser objecte de contesa entre les potències enfrontades en les dues guerres
mundials i terreny de confrontació sagnant durant la guerra freda. Per tant,
l'estabilitat de Grècia influeix de manera decisiva tant a la regió balcànica com
a la conca del Mediterrani Oriental. A més a més, el pertànyer a la Unió
Europea la converteix en una idònia intermediària dels Balcans amb Europa.
Gràcies a aquest rol, la integració gradual dels països balcànics a les
institucions europees, aparentment, es va facilitar i es va enfortir.
Sectors
econòmics de Grècia i els seus indicadors econòmics:
Per als negocis grecs, els Balcans constitueixen una zona de la seva expansió
natural. En les últimes dècades, Grècia ha estat el principal país inversor i
soci comercial en els estats de la regió balcànica. Una indicació de les seves
possibilitats en aquest camp és també el fet que el P.N.B. de Grècia supera el
P.N.B. de tots els altres països dels Balcans junts, sent sis vegades més
nombrosos en població que Grècia. Segons les dades de la Unió Europea
establertes l’any 2014, els sectors més importants de l'economia grega van ser
el comerç majorista i minorista, el transport i l'hostaleria (26,3%),
l'administració pública, la defensa, l'educació, la salut i els serveis socials
(20,8% ), i el sector immobiliari (18,5%).[12]
També sabem que els seus principals socis d'exportació han estat Turquia,
Itàlia i Alemanya, mentre que els seus principals socis d'importació han estat
Rússia, Alemanya i l'Iraq.[13]
Tradicionalment, l'economia grega s'ha basat en l'agricultura. Aquest sector
representa prop de 4% del PIB i dóna feina a 13% de la població activa del
país. Principalment, produeix tabac (és el major productor europeu) i cotó (és
el cinquè exportador del món). Grècia també disposa d'una gran quantitat de
bestiar oví i la indústria de la pesca s'ha desenvolupat a les regions
costaneres. Gràcies a la diversificació econòmica, la indústria ha substituït a
l'agricultura com a segona font d'ingressos després dels serveis, i representa
13,8% del PIB. No obstant això, abans de la crisis que el país actualment està
patint, representava una part més gran (20%). Els principals sectors de l’economia
grega són l'electrònica, el material de transport, la confecció i la
construcció. Grècia és el major armador del món. El sector terciari representa
el 82% del PIB i dóna feina a més de dos terços de la població activa. El
turisme, com ja he dit anteriorment, també proporciona una font essencial
d'ingressos i aporta per si mateix el 11% del PIB. La marina mercant representa
el 10% del PIB.[14]
Datosmacro.com també ha publicat que
Grècia és l'economia número 47 per volum
de PIB. El seu deute públic a l’any 2014 va ser de 317.117.000 d'euros, un
178,60% del PIB i el seu deute per càpita de 29.206 € euros per habitant. A més
a més, l'última taxa de variació anual de l'IPC publicada a Grècia és de febrer
de 2016 i va ser del -0,5%.
GRÈCIA
|
|||
Repartició de l’activitat econòmica per sector
|
Agricultura
|
Indústria
|
Serveis
|
Ocupació per sector (en % de l’ocupació total)
|
13,0
|
15,1
|
71,8
|
Valor afegit (en % del PIB)
|
3,8
|
15,8
|
80,4
|
Valor afegit (creixement anual en %)
|
10,9
|
-9,1
|
1,5
|
Marc
polític de Grècia: com ja he dit abans, Grècia
és una república basada en una democràcia parlamentària. El país va tenir un
règim monàrquic fins el 1974, esdevenint un Estat de dret. Generalment, els
residents estrangers poden esperar un procés equitatiu en matèria judicial. [15]Al
país hi ha un considerable nivell de corrupció, sobretot entre els policies i
en el sector dels negocis. Cal tenir en compte que la corrupció grega és una de
les més important dels països que pertanyen a la Unió Europea. El marc polític
del país es divideix en:
·
Poder executiu:[16]
D’acord amb la Constitució, el President de la República i el Govern tenen el
poder executiu; però, des de 1986, el paper del President en la branca de
l'executiu és només testimonial. El càrrec de Primer Ministre, el cap del
Govern, és ocupat pel líder del partit polític que obté el vot de confiança de
la majoria del Parlament. El President de la República nomena formalment al
Primer Ministre i, seguint els seus consells, nomena i destitueix els altres
membres del govern. El primer ministre disposa d'un poder polític important i
l'esmena de 1986 ha reforçat la seva posició en detriment del President de la
República.
·
El poder legislatiu:
és exercit per un Parlament monocameral format per 300 membres. Els estatuts
votats pel Parlament són promulgats pel President de la República grega. Les
eleccions parlamentàries tenen lloc cada 4 anys però el President de la
República està obligat a dissoldre el Parlament abans, a proposta del govern,
si cal tractar una qüestió nacional d'importància excepcional. El president
també està obligat a desfer el Parlament en el moment en què l'oposició
aconsegueixi dur a terme una moció de censura.
Superfície,
població i densitat: Grècia té una superfície global de 131.960 Km2.
Segons datosmacro.com, Grècia ocupa
80ª posició de la taula de població, composta per 196 països i presenta una
moderada densitat de població, 82 habitants per Km2. Grècia va
tancar 2014 amb una població de 10.858.018 persones, el que suposà un descens
de 68.789 persones veient que hi havia 23.940 dones i 44.849 homes, respecte a
2013, en què la població va ser de 10.926.807 persones. Grècia està en el lloc
80 dels 196 estats que componen la taula de població mundial de datosmacro.com. [17]La
població femenina va ser majoritària, amb 5.589.628 dones, el que suposa el
51,48% del total, enfront dels 5.268.390 homes que són el 48,52%. Grècia té una
densitat de població mitjana, de 83 habitants per Km2. Grècia té una població
d'uns 12.000.000 de persones, el que dóna una densitat demogràfica del voltant de
90 h / km². Es tracta d'una població moderna que ha conclòs la transició
demogràfica, tot i que segueixen vives les últimes generacions d'aquesta, de
manera que l'estructura per edats està molt envellida. El 14% de la població té
menys de 15 anys, el 67% entre 15 i 65 anys i un altíssim 19% té més de 65
anys. El creixement de la població és molt baix, 0,13% anual, amb una taxa de
natalitat baixa, sobre el 9,5 ‰, i una taxa de fecunditat de 1,4 fills per
dona. La taxa de mortalitat també és baixa, sobre el 10,5 ‰, i encara és més
baixa la taxa de mortalitat infantil, sobre el 5 ‰, gràcies a una sanitat de
qualitat que arriba a tots els ciutadans. L'esperança de vida és d’
aproximadament uns 79 anys. El PIB per càpita és un indicador que valora la
qualitat de vida dels residents d’un país i, gràcies a les publicacions de datosmacro.com[18],
veiem que en el cas de Grècia, l'any 2015, va ser de 16.200 € euros, pel que es
troba en el lloc 42 de 196 països. En quant a l'Índex de Desenvolupament Humà
(IDH) de Grècia, que elabora les Nacions Unides per mesurar el progrés d'un
país, l’any 2014 va ser de 0,865 punts, ocupant el 29è lloc de la taula dels 187 països. [19]
Distribució
i dinàmiques demogràfiques, i migracions:
La població grega està repartida irregularment. Més de la meitat de la població
es concentra en unes poques ciutats molt grans, havent molt poques ciutats
mitjanes. A Grècia hi ha una gran contraposició entre el món rural i l'urbà.
Les àrees rurals s'estenen per més dels dos terços del territori, amb densitats
inferiors a un quart de la mitjana nacional. Aquesta dissimetria dificulta la
prestació de serveis en els mitjans rurals. Grècia ha estat, històricament, un país
d'emigrants, que ha afectat, sobretot, a la població jove. Aquestes migracions
han tingut dos vectors, un interior: del camp a la ciutat, provocant un èxode
rural i l'actual desequilibri camp- ciutat, i, per una altra banda, cap a
l'exterior, amb destinacions principals a Estats Units i Austràlia, i des de
mitjans del segle XX cap a els països de la Unió Europea, principalment
Alemanya. Alhora, en l'actualitat Grècia acull immigrants, com ja hem mencionat
abans, procedents dels països de l'est d'Europa, després de la caiguda del mur
de Berlín i les guerres iugoslaves, d'Àfrica i els països asiàtics. Avui dia es
supera el 16% de la població immigrant. Els principals països de procedència
són Albània, gairebé la meitat dels immigrants, Sèrbia, Bulgària, Romania,
Ucraïna, Polònia, Geòrgia, el Pakistan, Iran i Xina.
Problemàtica
actual dels Refugiats a Grècia: Per la seva
situació geogràfica, els Balcans esdevé una porta d’entrada cap a Europa, destí
de molts migrants. A la primera taula es pot apreciar un augment del nombre de
refugiats que han demanat asil als països balcànics des del 2010 fins el 2014.
Un dels països que més ha rebut aquest flux migratori ha sigut Grècia que l’any
2014 va rebre gairebé set vegades més refugiats que l’any 2010. Els conflictes
constants als països àrabs han forçat la migració de centenars de milers de
persones, les quals han cercat refugiar-se a una zona més segura com és la
europea. Tot i així, si observem la segona taula, on apareix el percentatge de
residents de llarga durada que no són ciutadans de la Unió Europea, veiem que
minva la proporció considerablement. [20]
PAÍS
|
2010
|
2011
|
2012
|
2013
|
2014
|
Grècia
|
1444
|
1573
|
2100
|
3485
|
7304
|
PAÍS
|
2010
|
2011
|
2012
|
2013
|
2014
|
Grècia
|
0.06
|
0.11
|
0.21
|
20.74
|
...
|
Actualment, els Balcans i, en
concret Grècia, han sigut notícia per ser una porta d’accés a milers de
refugiats que volen arribar a països del centre d’Europa. [21]
Les notícies d’avui en dia, ja sigui per la ràdio, per la televisió com als
periòdics o revistes, aquest hivern del 2016, no deixen de comentar la polèmica
que està succeint a la regió dels Balcans. Una notícia del diari ARA, informava
que, “segons les últimes dades de l’ ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions
Unides per als Refugiats), prop de 350.000 persones s’han jugat la vida per
arribar a Europa el 2015.[22]
La principal porta d’entrada és Grècia o Itàlia, però la meta de la majoria
dels refugiats és el nord d’Europa. Una de les
principals rutes és la del
Balcans: des de la costa de Turquia, els refugiats viatgen fins les illes
gregues, per després viatjar a través de Sèrbia, Macedònia, Hongria, Àustria i
arribar, finalment, a Alemanya.”[23]
El periòdic
digital Naciódigital, durant aquests
dies, està informant del gran drama que estan patint els refugiats sirians a la
frontera de Macedònia i Grècia, on cada cop es van multiplicant els immigrants
que allí arriben fugint dels conflictes i esperant tenir al sort de poder
entrar a Europa. [24]
L’increment estipulat és de més del 750% de refugiats que han arribat a l’illa
grega de Kos des de la costa turca, on el 70% d’ells són sirians. Tot i que, el
Diario.es informa que els refugiats
que han arribat a Grècia, a pesar de que el país ha hagut de tancar la seva
frontera, no es veuran afectats per l’acord establert entre Turquia i Europa,
pateixen incertesa per ser retornats al seu país d’origen. La Unió Europea ha
decidit expulsar a Turquia a tots els “migrants irregulars”, independentment
del seu origen, motiu, condició, etc., que han arribat a Grècia. Aquesta
decisió europea denota el poc interès que té Europa cap als conflictes de
l’actualitat a la regió balcànica.[25] Fonts
relativament recents han informat que l'estació de tren de Idomeni, a la
frontera de Grècia amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM)[26],
s’ha convertit en el principal passadís cap a Europa per a milers de persones
(ja sigui indocumentades o que fugen de Síria o Irak com immigrants provinents
de Bangladesh o Pakistàn) que entren al continent per Grècia i que,
clandestinament, intenten donar el salt al cor de la UE, per mitjà de Macedònia
i Sèrbia fins a Hongria. No obstant això, tots els intents de blindar Grècia,
la porta de darrere d'Europa i una de les principals vies d'accés
d'indocumentats a la UE, resulten infructuosos, donada la porositat de les
seves fronteres i la pròpia fragmentació geogràfica de les mateixes (les illes
l'Egeu, per exemple, és un pas de la costa turca); la pressió migratòria, combinada
amb la crisi, impedeix a les autoritats atendre degudament als nouvinguts.
Una altra de les
notícies sobre Grècia que està circulant en l’actualitat és que a aquest
problema dels refugiats al país se li ha sumat una crisis del govern grec. El diari digital el economista.es ha publicat una notícia on menciona que per si
Grècia no tenia prou amb la crisi
econòmica en els últims anys i de refugiats, ara també en té una en el seu govern.
Es veu que el ministre de Defensa, el nacionalista Panos Kammenos, ha demanat
la dimissió del titular de Migració, Yanis Muzalas, per usar el terme de
Macedònia al nomenar l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM), l'únic
nom que Grècia accepta oficialment per referir-se al país veí. Les xifres
mostren que, en total, són més de 43.000 els migrants i refugiats repartits per
tot el territori grec, dels quals una mica més de 10.000 malviuen al campament
provisional de Idomeni a la frontera amb Macedònia.[27]
Per tant, des de la importància de la cresta europea i que Muzalas, ja es troba
a Brussel·les, tots dos van aconseguir una solució salomònica que consisteix a
deixar la solució del problema per després d'aquest Consell. Així mateix, les
relacions entre Grècia i la Unió Europea en aquests últims anys estan en un
continu afluixa i estira, en un punt d’incertesa que encara ningú sap com
culminarà.
BIBLIOGRAFIA
DE CABO Ramon, Isabel, Turquia, Grecia y Chipre: Historia del
Mediterraneo Oriental, Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona,
2005
BOGDANOVIC, Igor, Els balcans, Barcelona : UOC, 2005
SPIELVOGEL,
Jackson, Western Civilization,
Thomson Wadsworth, 2005
WEBGRAFIA
Annex 2:
Civilització minoica
Annex 3: Ocupació grega en els segles obscurs
Annex 4: The Eastern Roman Empire
Annex
5: Imperi otomà
Annex
6: Bandera grega
Annex 7:
Distribució dels estats de Grècia actualment.
Annex 8: Població per edat i gènere a Grècia
Annex
9: Canvis territorials després de les guerres
balcàniques
Annex 10:
Comptes nacionals del govern de Grècia
Cuentas Nacionales - Gobierno
|
||
2015
|
176.023 M.€
|
|
2015
|
16.200€
|
|
III Trim 2015
|
4.032€
|
|
III Trim 2015
|
43.776 M.€
|
|
2014
|
317.117 M.€
|
|
2014
|
178,60%
|
|
2014
|
29.206 €
|
|
2014
|
-6.346 M.€
|
|
2014
|
-3,60%
|
|
2014
|
88.666,0
|
|
2005
|
8.326,6
|
|
2005
|
9,17%
|
|
2013
|
12.784,5
|
|
2013
|
11,66%
|
|
2014
|
4.011,2
|
|
2014
|
4,52%
|
|
2014
|
49,90%
|
|
2014
|
8.166€
|
|
2005
|
712€
|
|
2013
|
1.121€
|
|
2014
|
369€
|
|
25/09/2015
|
Caa3
|
|
22/01/2016
|
B-
|
|
11/03/2016
|
CCC
|
|
2014
|
43
|
|
2016
|
81º
|
|
2015
|
52,6
|
|
2013
|
83º
|
|
Mercado Laboral
|
||
2015
|
40º
|
|
III Trim 2015
|
1.161 m.
|
|
Diciembre 2015
|
24,0%
|
|
III Trim 2015
|
24,1%
|
|
2016
|
684 €
|
|
2014
|
20.168€
|
|
Mercados - Cotizaciones
|
||
16/03/2016
|
8,84%
|
|
16/03/2016
|
854
|
|
15/03/2016
|
-8,24%
|
|
Precios
|
||
Febrero 2016
|
-0,5%
|
|
Enero 2016
|
-0,1%
|
|
Noviembre 2015
|
-6,6%
|
|
Mercado de dinero
|
||
16/03/2016
|
0%
|
|
Negocios
|
||
Octubre 2015
|
74.499
|
|
Octubre 2015
|
7,34
|
|
2016
|
60º
|
|
Noviembre 2014
|
3,4%
|
|
Impuestos
|
||
01/01/2011
|
23,00%
|
|
Comercio
|
||
2015
|
25.792,9 M.€
|
|
2015
|
14,65%
|
|
2015
|
43.638,9 M.€
|
|
2015
|
24,79%
|
|
2015
|
-17.846,0 M.€
|
|
2015
|
-10,14%
|
|
Octubre 2015
|
-2,5%
|
|
Socio-Demografía
|
||
2014
|
22,1%
|
|
2014
|
10.858.018
|
|
2014
|
82
|
|
2015
|
61º
|
|
2015
|
87º
|
|
2015
|
79º
|
|
2014
|
8,50‰
|
|
2014
|
1,30
|
|
2014
|
10,40‰
|
|
2014
|
81,50
|
|
2013
|
4,70‰
|
|
2012
|
1,30‰
|
|
2013
|
153
|
|
2013
|
1,37
|
|
Annex 11:
Migracions a la regió dels Balcans
Annex 12: Grècia: porta d’entrada a la UE
[3] Annex 2: Civilització minoica
[4] Annex 3: Ocupació grega en els
segles obscurs
[5] Annex 4: The Eastern Roman Empire
[6] Annex 5: Mapa de l’ocupació otomana a Grècia
[7] Annex 6: Bandera grega
[8] https://es.wikipedia.org/wiki/Guerras_de_los_Balcanes#cite_note-jelavich221-10
[9] Annex 7: Distribució dels estats de Grècia actualment.
[10] http://www.mfa.gr/spain/es/about-greece/government-and-politics/the-hellenic-republic.html
[12] http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/National_accounts_and_GDP/es
[13]http://europa.eu/about-eu/countries/member-countries/greece/index_es.htm
[14] https://es.santandertrade.com/analizar-mercados/grecia/politica-y-economia
[15] ibid
[16] ibid
[17] Annex 8: Distribució per edat i gènere a Grècia
[18] http://www.datosmacro.com/paises/grecia
[19] Annex 10: Comptes nacionals del govern de Grècia
[20] http://regiobalcanica.blogspot.com.es/
[21] Annex 11: Migracions a la regió dels Balcans
[23] http://www.ara.cat/internacional/crisi-refugiats-sirians-en_grafics_0_1426657573.html
[24] http://www.naciodigital.cat/noticia/92293/refugiats/sirians/grecia/drama/no/atura
[25] http://www.elmundo.es/internacional/2016/03/08/56de226e46163f46418b457a.html
[26] http://www.ara.cat/internacional/Macedonia-FYROM-ministre-trencar-Grecia_0_1541245978.html
[27] http://ecodiario.eleconomista.es/politica/noticias/7426253/03/16/Una-crisis-en-el-Gobierno-en-Grecia-se-suma-a-la-de-los-refugiados.html
