Anàlisi
sobre la República de Macedònia : Història, Demografia, relacions
amb Europa, Migrants.
Pas per pas.
La República Macedònia, és un petit país d'una superfície de 25 333 km², situat al bell mig de la regió dels Balcans ; fent frontera pel nord amb Kosovo i Sèrbia, al oest i sud-oest encerclada per Albània, al est Bulgària i al sud amb Grècia. D'aquesta manera, Macedònia queda totalment encerclada per aquests països que degut a situacions passades o actuals, ètnies i cultures diferents són força hostils els uns amb els altres. És a saber que la República de Macedònia va proclamar-se independent l'any 1991 a causa de la desaparició de la antiga Iugoslàvia, no obstant, degut al no reconeixement internacional no va ser veritablement un país fins l'any 1993. Aquesta república amb una població de 2.069.172 habitants, amb una taxa de natalitat de 11,64 i de mortalitat de 9,04, i tot i que pugui sembla sorprenent a dia d'avui pel que explicarem pròximament, la taxa de migració de Macedònia és de -0,48. Així doncs aquest petit territori que forma part de la regió dels Balcans que com bé sabem, és una espai del sud-est d'Europa que rep aquest nom degut a la serralada dels Balcans. La República de Macedònia, juntament amb Bòsnia-Hercegovina, Montenegro, Albània, Bulgària, Sèrbia, Kosovo, Grècia i la part europea de Turquia forma part del que seria aquesta zona geogràfica.
El cas de Macedònia és concret i fascinant, ja des d'un bon principi. De fet, una cosa tan simple com podria ser el nom escollit per aquest nou país, s'ha convertit en moltes ocasions en un mal de cap pels dirigents polítics de la nova república. Per què ? Senzillament, arran d'un compromís amb Grècia, que s'oposa a la utilització de l'antiga paraula grega Μακεδονία, el nom oficial de Macedònia seria també FYROM que voldria dir «Former Yougoslavia Republic of Macedonia». És a dir, Grècia no vol acceptar de cap manera que s'utilitzi un nom amb arrel grega, ja que per a ells, «mainly through the counterfeiting of history and usurpation of Greece’s national, historical and cultural heritage». Pels veïns grecs, a més, s'hi afegeix el fet que no volen hi hagi un lligam entre la FYROM i la província grega de Macedònia dividida en diferents administracions a dia d'avui. L'estratègia del govern macedonià per poder declar-se independent va ser signaral 1993, davant de les Nacions Unides i de Grècia, amb el nom provisional de FYROM, encara que molts països la denominen, simplement com a Macedònia. Tot i així, aquesta denominació no només per part de la República Skopjiana sinó que també pels països que accepten referir-se com al país com a Macedònia, és pels polítics grecs una falta de respecte, ja que « In the time that has elapsed since the signing of the Interim Accord, the Former Yugoslav Republic of Macedonia has systematically violated the letter and spirit of the Accord ».
A dia d'avui el nom d'aquest nou país segueix sent encara un tema de disputa perquè des del punt de vista grec, els seus veïns s'han negat a intentar mantindre unes relacions respectables, com bé diu el Ministeri d'Exteriors Grecs. Per aquest motiu, personalment, al llarg del treball per definir el país en qüestió que estic intentant analitzar, he decidit que el denominaré simplement com Macedònia entenent, en aquest sentit que es tracta : primerament d'un país que va ressorgir a partir de la divisió de Iugoslàvia, seguidament que és un país amb una cultura molt diversa degut a les diferents ètnies que hi pertanyent i, com a tercer punt, que és un país uns problemes interns i externs molt importants. Què és Macedònia en el seu conjunt? Quins conflictes s'hi viuen tant internament com externament ? I el cas dels refugiats, com poden actuar de manera tan poc ètica ? Així doncs, per respondre a la problemàtica que hem plantejo he optat per dividir el treball en tres grans blocs, el primer, Del passat al present, que va seguit de La Macedònia europea i finalment, Els que marxen, els que vénen.
Del
passat al present.
Creació
de l'actual Macedònia.
 |
| Antic Imperi Otomà. |
 |
| La Federació de Tito. |
Així
doncs, el 8 de setembre de 1991 es proclama la nova república
independent, emperò com hem dit en la introducció, no va ser
reconeguda com a tal fins al 1993. Hem explicat breument, quina era
(i continua sent, de fet, encara a dia d'avui), la posició de Grècia
davant d'aquesta república sempre hi quan utilitzi el nom de
República de Macedònia, a
més, l'acusa també de
utilitza símbols que no li són propis, font.
En quant a Bulgària, el que rebutjava inicialment era de reconèixer
el macedònic com una llengua oficial en aquest nou país, ja
que per a ells, és només un dialecte de la seva llengua. Tot i
així, els macedònics creuen que
«The decision to establish Macedonian as the official language of the Republic of Macedonia in 1944, therefore, 'confirmed what was already de facto practice. It did not create a language out of the air, rather it granted recognition to a literary language whose modern development began in the 19th century», font.
Aquestes tensions amb els veïns a principis dels 90 es vam veure fortament intensificades amb l'arribada dels refugiats de Bòsnia-Hercegovina. Per sort, el 8 d'abril de 1993, aquest país va ser reconegut com a tal per la comunitat internacional i, alhora, va esdevenir membre de l'ONU i dos anys més tard va esdevenir membre del Consell d'Europa.
Ètnies oprimides, ètnies conflictes : Guerra Civil.
 |
| Composició de les diferents ètnies de Macedònia. |
La guerra va fortament lligada a la la política, i va encara més enllà, perquè està connectada especialment amb les emocions humanes, d'aquí la seva importància perquè l'Estat o qualsevol força dominant, necessita un exèrcit per reprimir a l'altre. Aquesta continuació de la política per altres mitjans és una manifestació de la intel·ligència i de la raó, no només de la violència i del poder, com ens explica Clausewitz. Així doncs, prèviament a l'esclat bèl·lic, trobem una majoria albanesa recolzada pels eslaus que reivindiquen els seus drets. D'altra banda, de fet, trobem els nacionalistes macedonins que també van intentar oprimir aquestes minories. És a dir, el govern de Skopje, dirigit per Boris Trajkovski (1999 al 2004), va intentar donar una mica d'importància als ministres albanesos per tal que poguessin, potser arribar a un acord entre ambdues comunitats però, a més, la OTAN en aquell moment, atacava Sèrbia per causa de Kosovo. El resultat va ser, altra vegada (com ja havia passat amb Bòsnia-Hercegovina i passa actualment) un auge inimaginable de refugiats del Kosovo recercant un refugi estable i pacífic. El més remarcable, era que molts d'aquests immigrants eren de la comunitat albanesa del Kosovo, el que va provocar des del meu punt de vista, un rebuig als albanesos per part dels propis macedonis. Finalment, el resultat de totes aquestes crisis polítiques va acabar al 2001 amb l'aparició d'una organització de Guerrilleros Albanesos que provocà
«Cuando
se cumplen 10 años de la guerra de Eslovenia, la primera de las
contiendas en las antiguas repúblicas de Yugoslavia que modificaron
el mapa de Europa, el único Estado que accedió a la independencia
sin derramar una gota de sangre se sumerje en la quinta guerra
balcánica. Macedonia vive una ofensiva del Ejército mientras la
diplomacia europea intenta frenar los enfrentamientos entre las
fuerzas de seguridad y la guerrilla albanesa.» article.
Aquests guerrilleros creien que els albanesos eren víctimes de la discriminació estatal per part del govern macedoni i demanaven una modificació de la constitució. Finalment, sis mesos més tard els polítics de ambdues comunitats van arribar a un acord “Framework Agreement” per tal de fer renéixer la pau en aquest territori. En aquest acord,
les dues parts acceptaven la majoria de les reivindicacions dels
UCK-M i donava veu a les noves polítiques centrades en les minories,
per tant, una modificació important de la constitució. No obstant,
aquesta pau es va veure modificada dos anys més tard, per culpa d'un
atac dels guerrilleros pro-albanesos «Tres guerrilleros resultaron
muertos y otros cuatro heridos en enfrentamientos registrados ayer
entre efectivos del autodenominado Ejército de Liberación Nacional
(ELN, proalbanés) y fuerzas del Ejército», article.
D'aquesta manera, el president Branko Crvenkovski (2004-2009) va
decidir imposar
una llei
que dividiria el territori, d'aquesta
manera tant la Llengua Albanesa com la comunitat és considerada,
finalment, com una segona ètnia molt important a Macedònia.
La Macedònia Europea.
Els veïns.
Macedònia
va veure les portes obertes per formar part d'aquesta meravellosa
Unió Europea l'any 2005 quan «obtuvo el estatuto de país candidato
en 2005, pero aún no se han iniciado las negociaciones, debido principalmente a la disputa que mantiene con Grecia […] y, ya más recientemente, a las tensiones con Bulgaria» (font). Com
ja he explicat en el primer apartat la relació entre Macedònia i
Grècia es força tensa degut, principalment, a una qüestió de
llinatge cultural i històric. No
obstant, segons el comissari europeu Stefan Füle, semblava ser que
al 2012, Macedònia i Grècia haurien arribat a un mutu acord de
respectar la sobirania tant d'una part com d'un altra. Així doncs,
després de tots els bloquejos passats per part dels hel·lènics,
Macedònia ja es veia gairebé amb un peu dintre de l'Unió, emperò
apareixen els búlgars per vetar-ho. Però
què passa amb Bulgària ? Per
el president de Bulgària «Macedonia
is not ready to start accession negotiations». Pels búlgars,
Macedònia també hauria robat la seva història, al igual que ho ha
fet segons el punt de vista grec. D'altra
banda, segons l'actual president, Rosen Plevneliev, Skope ha de
millorar molt les relacions amb el seu veí, «The authorities in Skopje will unlock their EU perspective not through propaganda and marketing campaigns but through actual reforms and actions for good-neighborly relations» (font). A més, un altra crítica rebuda per part del president és que Macedònia, ha de fer «It is high time that the government in Skopje be done with its anti-Bulgarian campaign, and the manipulation of historical facts. The responsible European approach towards one’s neighbours and the next generation is to preserve history whatever it might be» (font). La contestació del comissari de la UE va ser, des del meu punt de vista molt adient, segons ell bloquejar i privar un país de formar de la UE només provocar un auge del nacionalisme perquè, per a mi, el rebuig que rep per part de l'altre provoca un odio envers aquell que no pensa igual, «"I am one of those people who believe that it is not good to leave our partners waiting before the door for too long. I believe that integration is the best means for coping with nationalism, and I am convinced that isolation boosts nationalism," the EU Commissioner said» (font).
El
resultat d'aquest reflexió de Füle, va fer que Sofia i Skopje
intercanviessin un seguit de cartes que, per primera vegada, eren
vistes com un acord final perquè Macedònia fos, finalment,
acceptada a la Unió Europea. No va ser així : Plevneliev proposava,
per apaivagar el nacionalisme extrem, celebrar unes festes conjuntes
en els dos països, la resposta va ser la
següent, que no va ser gaire ben acceptada per part del govern
búlgar
:
The Macedonian president responded to Plevneliev by giving him three dates which Macedonia would consider celebrating jointly with
Bulgaria:
-
Europe Day
-
Day Bulgaria recognized Macedonia
-
Day Bulgaria and Macedonia established diplomatic ties. (font)
Tinc la sensació que, o bé Macedònia té un fort interès per entrar en aquesta Unió de la qual molts s'estan plantejant sortir, o bé està fent una propaganda pro-europea molt forta. M'explico seguidament exposant els diferents àmbits polítics macedonians. El primer, òbviament, seria la Política Exterior, aquesta té com objectiu (no només al territori de l'antiga Iugoslàvia, sinó que també per a qualsevol país) proporcionar una posició favorable de la República en les relacions internacionals, creant d'aquesta manera, un desenvolupament estable del país, promoure uns interessos polítics, econòmics i culturals. Com a resultat de tot això, tenim una Macedònia que vol ser membre de la OTAN, iniciar les negociacions per l'adhesió a la Unió Europea, superar la disputa amb Grècia sobre quin seria el nom adient per a la zona, crear un vincle en les relacions de veinatge i cooperació regional, promoure els interessos comercials i atraure inversió estrangera, a més també volen una lliure circulació de les persones (no tenir necessitat de visats) i d'aquesta manera, enfortir la situació dels migrants (en aquest sentit, hem d'entendre migrant “Migrant Europeu”, és a dir, els emigrants de nacionalitat macedoniana i els europeus que volguéssiu establir-se en aquest país), font.
La situació de la lliure circulació de les persones, abans de
formar de la UE, Macedònia assegura que fomentarà la promoció de
les relacions polítiques i econòmiques lliures així com la
circulació dels ciutadans de la regió dels Balcans excepte
Bòsnia-Hercegovina i Montenegro, a saber Albània, Bulgària,
Grècia, Sèrbia i Kosovo. En el moment on Macedònia formi part de
la UE, tant els ciutadans de la república com els europeus i altres
països associats,
tindran relacions obertes i amistoses per tal de contribuir a la
cooperació estratègica.
El
segon punt implantant per aquest nou govern que es va establir al
2014 és, evidentment, l'economia. En aquest sentit, el govern afirma
que continuarà recolzant la iniciativa privada, el respecte a la
llibertat econòmica i la llibertat individual com el creador del seu
benestar. Aquest
recolzament
al sector privat es basarà en inversions a través
de les companyies de baix cort per treballar, impulsar la millora del
clima de negocis, construir infraestructures i donar suport a les
empreses per a la
innovació, Policies and reforms for more dynamic economic development.
Per
a mi, aquesta política econòmica es força ambiciosa perquè
«En el período 2014-2018, se prevé intensificar el crecimiento económico, con una tasa de crecimiento del PIB oscilará entre el 3,0% y el 6,0%. Se espera que el primer crecimiento medio plazo para alcanzar de 3,0 a 4,5%, mientras que en el período 2017-2018, se espera que el crecimiento del PIB a ser más alto y alcanzar 4,5 a 6,0%. Se espera que las proyecciones para el crecimiento de la economía macedonia de conseguir si no hay nuevos choques imprevistos en todo el mundo». font
Aquest
nou govern, a més també vol vèncer l'atur i reduir-lo del 22%
durant el 4 anys: el voldria dir, la creació de 64 mil nous llocs de
treball.
Els
que marxen, els que vénen.
Macedònia,
juntament amb tota la regió on es troba geogràficament, forma part
de la coneguda i sol·licitada actualment com la Ruta
dels Balcans.
Certament, el tema de la migració a Macedònia és molt interessant perquè, per una banda, tenen una
taxa de migració negativa, però per l'altra per causa de l'onada de
immigrants dels passats mesos sobretot, han decidit tancar frontera.
A
Macedònia la demanada d'asil per part dels refugiats des del 2010 ha
disminuït de manera sorprenent fins al 2014, és a dir, al 2010 unes
1398 persones van demanar asil en aquest país, 4 anys més tard la
demanada és tan sols de 614.
«"Macedonia
o Serbia son estados de tránsito para los refugiados porque sus
sistemas de asilo no están preparados para acoger al elevado número
de personas que ahora mismo lo necesita. No tienen una capacidad
real". Los refugiados cruzan sus fronteras hasta llegar a
Hungría donde, aunque pertenece al espachi Schenguen, tampoco
permanecen porque saben que en otros estados tienen más
posibilidades de lograr una integración real. Por eso, Acnur
solicita la unificación de criterios y la disposición de recursos
por parte de la UE a los países miembros para que, cuando lleguen a
ellos, sean acogidos en las mismas condiciones. "Si las
capacidades del sistema no son iguales dentro de la UE, siempre
existirán movimientos secundarios"», font.
Per
tant, què ha de fer un ciutadà per poder entrar legalment
a Macedònia ? Com passa en molts altres països, l'existència de
visats és, moltes vegades, quelcom imprescindible per poder
trepitjar terra estrangera ; degut a relacions diplomàtiques, alguns
països no necessiten visats per poder accedir a Macedònia (llista de països per accedir a Macedònia) :
Citizens
of the following countries are not required to have entry visa for
the Republic of Macedonia:
1.
EU member countries and signatories of the Schengen Agreement
have
the right to enter the Republic of Macedonia with a valid ID card.
2.
Third countries with permanent stay in an EU member country or
signatory country of the Schengen Agreement
may
stay in the Republic of Macedonia for up to 15 (fifteen) days upon
every entry to the territory of the Republic of Macedonia, and the
total amount of the subsequent stays in the Republic of Macedonia
must not be longer than 3 (three) months within a six-months period,
starting from the date of the first entry.
3.
Third countries with multiple entry short stay Schengen visa type C
valid at least 5 (five) days beyond the intended stay in the Republic
of Macedonia.
may
stay in the Republic of Macedonia for up to 15 (fifteen) days upon
every entry to the territory of the Republic of Macedonia, and the
total amount of the subsequent stays in the Republic of Macedonia
must not be longer than 3 (three) months within a six-months period,
starting from the date of the first entry. font.
Així
doncs, podria pensar que de manera burocràtica sempre hi quant
tinguis el visat en regla, pots accedir al país. No obstant, què
passa quan has perdut els papers
o quan el teu país esclata en guerra i deixes de preocupar-te per
les regulacions burocràtiques per tal de sobreviure ? Suposo que
aquí és on comencen a aparèixer els problemes ; segons la web del
Ministeri d'Afers Exteriors de Macedònia, la resposta és tan lògica
que em sembla, inclús, bastant irónica : «If
foreign nationals staying in the Republic of Macedonia lose their
travel document, they should contact the competent diplomatic or
consular mission of their country in Republic of Macedonia», “Lost Travel Documents”,
però
evidentment suposo que no és quelcom tant senzill, d'aquí que a dia
d'avui les relacions entre migrants i fronteres sigui un tema molt
preocupant perquè per una banda, estan creant intolerant el que és
intolerable i per l'altre, considero que hi ha interès econòmic
molt important que em reafirma, una vegada més, que els diners són
més importants que les persones.
Els invisibles.
Actualment el problema de la migració en la zona Balcànica està repercutint per tot Europa, d'aquí que s'estigui negociant què fer amb aquests migrants de les fronteres entre Macedònia, Grècia i gairebé tota la zona balcànica (sense oblidar, també, l'entrada pel Mediterrani que està provocant una quantitat inimaginable de morts). El passat 7 de març, eldiario.es escribia que «Los líderes de la UE pretenden dejar claro este lunes que los flujos irregulares de refugiados y migrantes a lo largo de la ruta de los Balcanes occidentales, ''están llegando a su fin'' y que ''la ruta está ahora cerrada''», font. El tancament d'aquesta ruta provoca un greu problema per aquells immigrants que estan fugint pel motiu que sigui.
«"Cerrar" la ruta de los Balcanes supondría bloquear una de las escasas vías de entrada a Europa de miles de personas que del conflicto o de la persecución de sus países de origen. A pesar de que organismos internacionales como el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (Acnur) y numerosas ONG llevan años solicitando la apertura de mecanismos legales de entrada a territorio europeo para potenciales refugiados, en la actualidad la mayoría de estas personas solo pueden llegar a Europa de forma irregular.», font.
Dimecres dia 9 de març, vaig tenir la sort de poder entrevistar al dramaturg georgià-americà Irakli Kakabadze, asilat actualment a Barcelona gràcies a l'ajuda de la plataforma Pen Català, l'escriptor em deia que fins que no ets migrants no n'ets conscient al 100% de totes les atrocitats per les quals ha de passar tots aquells que marxen de la zona de confort. Aquest migrants, m'explicava Irakli, que no només es veu empunyats a fugir perquè la situació que hi viuen és insostenible, sinó que a més, arriben en terra hostil, una terra que desconeixent i amb la qual han de lluitar no només a nivell burocràtic sinó també, amb la població de la zona que no sempre és el més fàcil : l'auge de la xenofòbia a Europa és força preocupant, per exemple com ho mostrar el video que, tot i que no és sobre la zona que estic estudiant, mostra aquesta xenofòbia. Com bé afirmar «El canciller federal de Austria, Werner Faymann, ha defendido que la UE emplee un lenguaje "claro" en la declaración, en lo que entiende como un mensaje a los inmigrantes y a los traficantes de que la ruta de los Balcanes "está cerrada y cualquier otra también"» font. Considero que, les relacions entre Macedònia i Grècia tornen a ser força caòtiques a dia d'avui, és a dir, el bloqueig de la frontera, la situació al campament de Idomeni, és inadmissible, per aquest motiu, molts refugiats prefereixen intentar formes il·legals per tal de poder travessar aquest mur, i no només això empitjora les relacions entre veïns que semblava ser que, per fi, estaven suavitzades, sinó que
«Las autoridades macedonias han deportado a Grecia durante la noche al cerca de un millar de migrantes y refugiados que este lunes lograron entrar en la Antigua República Yugoslava de Macedonia (ARYM)."Todos los 'inmigrantes' han sido llevados de vuelta a Grecia. También todos los otros que cruzaron ilegalmente la frontera, incluidos los periodistas", ha confirmado a Efe el portavoz del Ministerio del Interior, Toni Angelovski», font.
De
fet, puc arribar a entendre que Europa no és pot fer càrrec de tots
els refugiats, però com pot ser que no hi hagi prou ajudes per a les
persones que per desgràcia, o inclús per voluntat pròpia, han
hagut de marxar del seu país d'origen per poder encetar una vida,
que imaginaven, millor? No només, el cas de refugiats de guerra sinó
també de qualsevol immigrant i l'actitud que està adoptant Europa
en alguns casos deixa molt que desitjar en el àmbit de la ètica. No
hem d'oblidar que «Article13:
1.
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva
residència dins les fronteres de cada Estat. 2. Tota persona té
dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi».
 |
| Jove afganès itentant creuar la frontera entre Grècia i Macedònia. |
La
situació a la frontera entre Grècia i Macedònia és intolerable.
On
queden els ciutadans amb les seves problemàtiques? Com podem tolerar
allò que, sense dubte és intolerable? Semblar
ser que només els diners són al bell mig del món deixant de banda
l'Home, d'aquí
que des del meu punt de vista tots acords entre Turquia i la UE sigui
realment, un interès econòmic per ambdues bandes.
I no només penso en la crisis actual Europea (econòmica i
política), que és un magnífic exemple del descontentament social i
de la por a la pèrdua que cada vegada està més present en aquesta
Europa dominada únicament per grans potències (per no dir
radicalment empreses) que dóna la sensació de que només poden
concebre el sistema com a xifres
autòctones.
Tinc la certesa que no som més que un número que ens identifica
(només és necessari posar com exemple el carnet d'identitat o el
passaport). «Los nadie […] que no tienen nombre sino número» com
diria Galeano. Aquesta por a la pèrdua des d'ulls europeus implica,
potser, la llar, la feina, l'estabilitat mantinguda fins avui.
 |
| Foto del camp de Idomeni, font. |
Conclusió.
A tall de conclusió puc dir l'estranya història encara molt recent de la República de Macedònia o de FYROM m'han ajudat a entendre una mica més l'estranya situació d'aquesta zona. Alhora, reprenc la meva idea sobre que últimament semblar ser que la Vella Europa em reafirma constantment que els diners són la base de tot i que l'ajuda al pròxim és impensable si no pensem més enllà de xifres. La majoria de canvis que està efectuant el govern de Macedònia per tal de poder formar part d'aquesta gran Europa Unida tenen una base econòmica molt remarcable. Europa, Macedònia han deixat de banda els Drets Humans creats en aquella utópica França Revolucionària i s'han focalitzat, només en la por a l'Altre, un altre que sense dubte té més a perdre. La migració, la guerra, la destrucció física i sobretot moral que aquesta deixa plasmada en les persones és insostenible. La por a l'altre, un por irreal i reforçada perquè preferim empassar-nos discurs d'odi envers l'altre que intentar analitzar la situació real que els ha portat fins aquest extrem (on probablement, nosaltres, tinguem una part de culpa). Hipòcritament, entristim quan veiem les noticies, tot pensant «pobre gent», mentre nosaltres estem a casa nostra amb totes les comoditats, dinant tranquil·lament, i el nostre únic pensament és «pobre gent». Realment, com podem queixar-nos de que altres països no respecten els drets humans, si ni nosaltres mateixos som capaços de fer-ho? Com pot Europa, exigir un nivell d'igualtat per les persones que formen part d'aquesta exclusiva unió si ni ella mateixa és capaç de promoure la igualtat ? Com podem trobar un comportament ètic en la circumstancia que sigui, si només som capaços de pensar en allò que ens han fet creure : en el nostre benefici propi i absolutament egoista. La Pau que, suposadament, Europa va decidir acordar és, per a mi, un sistema pacífic de dominació entre potències, imposant-se les unes per sobre de les altres, perquè finalment només quedi una capaç de dominar el món. Al cap i a la fi, el problema de qualsevol conflicte, ja sigui bèl·lic, econòmics, social…, no és només acabar amb aquest perquè finalitzar-ho només és una petita part de l'engranatge, la punta del iceberg. El problema real i absolut són els resultats que es despendran d'aquest conflicte.
Bibliografia.
-
Article de Eldiario.es
«Macedonia
devuelve a Grecia al millar de refugiados que cruzó ayer la frontera
tras horas de marcha», del 15/03/2016.
http://www.eldiario.es/desalambre/Macedonia-devuelve-Grecia-refugiados-frontera_0_494850668.html.
-
Article de Eldiario.es,
«Refugiados
a la deriva» del
15/03/2016.
http://www.eldiario.es/tribunaabierta/Refugiados-deriva_6_494910527.html
-
David
Fernandez, article de Ara.cat
«Fractures i factures», del 12/03/2016.
http://m.ara.cat/opinio/Fractures-factures_0_1539446075.html.
-
Article
de Eldiario.es,
“La
UE pretende dejar "cerrada" la ruta de los Balcanes por la
que llegan miles de refugiados”, del
7 de març de 2016.
http://www.eldiario.es/desalambre/UE-pretende-Balcanes-prometera-Grecia_0_492050999.html.
-
Article
de Eldiaro.es,
«VÍDEO:
Refugiados rompen a llorar frente a una manifestación xenófoba de
ultras alemanes», del 19 de Febrer de 2016
http://www.eldiario.es/desalambre/refugiados-Alemania-politica-Merkel-video_0_486101763.html?utm_source=eldiario.es&utm_campaign=4a9ff4d435-2016-02-24-desalambre&utm_medium=email&utm_term=0_10e11ebad6-4a9ff4d435-56689573.
-
Article
de Eldiario.es,
«Los
refugiados no tienen por qué migrar de forma ilegal: las medidas que
la UE no aplica»,
de 28 d'Agost de 2015
http://www.eldiario.es/desalambre/refugiados-ilegal-medidas-UE-aplica_0_424858330.html.
-
Georgi
Gotev, Bulgaria
vetoes Macedonia's EU accession talks,
del 2/11/2012.
http://www.euractiv.com/section/enlargement/news/bulgaria-vetoes-macedonia-s-eu-accession-talks/
-
Mina, «President Ivanov answers Sofia's request on "Joint"
Holidays», del 01/11/2012.
http://macedoniaonline.eu/content/view/22122/2/
-
Novinite.com, «Macedonia
Not Ready for EU, Bulgarian President Tells EC» , del 31/10/2012..
http://www.novinite.com/view_news.php?id=144661
-
Hellenic
Republic, Ministry of Foreign Affairs,
Foreign Ministry announcement regarding a letter from Foreign
Minister Avramopoulos to FYROM Foreign Minister Poposki, 04/10/2012.
http://www.mfa.gr/en/current-affairs/news-announcements/foreign-ministry-announcement-regarding-letter-from-foreign-minister-avramopoulos-to-fyrom-foreign-minister-poposki.html.
-
Guillermo
Llona, article de ABC,
«Macedonia, fuera de la OTAN por su nombre», del 21/05/2012,
http://www.abc.es/20120521/internacional/abci-macedonia-teuta-arifi-201205182104.html.
-
Drago
Pilsen article del País,
“La
guerrilla albanesa rompe dos años de tregua en Macedonia”, de
8/09/2003.
http://elpais.com/diario/2003/09/08/internacional/1062972013_850215.html.
-
José
Comas, article del Pais,
«La
quinta guerra balcánica se consuma en Macedonia,»
del 24 de Juny de 2001.
http://elpais.com/diario/2001/06/24/internacional/993333601_850215.html.
-
Framework
Agreement
13.08.2001,
http://www.ucd.ie/ibis/filestore/Ohrid%20Framework%20Agreement.pdf.
-
Gerneral
Assembly, Admission
of the former Yugoslav Republic of Macedònia...» 8/04/1993.
http://www.mfa.gr/images/docs/fyrom/resolution_unga_225_1993.pdf
-Vídeo: 8
September 1991 -- The Independence Day of the Republic of Macedonia
[EN subs
https://www.youtube.com/watch?v=9_E3yt-b_9A.
-
Hellenic Republic, Ministry of Foreign Affairs, «FYROM Name Issue»,
http://www.mfa.gr/en/fyrom-name-issue/.
-
Web
sobre Macedònia http://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/macedoine.htm.
-
Rosa Mari Roig i Berenguer, Breu
aproximació històrica de Macedònia un llarg camçó recorregut.
http://www.raco.cat/index.php/Dcidob/article/viewFile/19746/19586.
-
Ruth
Ferrero, Relacions
interètniquesa Macedònia. Un problema de dos o més?. PDF.
-
Republic of Macedònia, Government of the Republic of Macedònia,
Strategic
priorities and objectives,
http://vlada.mk/?q=node/260&language=en-gb.
-
Republic of Macedònia, Government of the Republic of Macedònia,
Policies
and reforms for more dynamic economic development.
http://vlada.mk/?q=node/261&language=en-gb.
-
Republic of Macedònia, Government of the Republic of Macedònia,
Foreign
affairs, European and Euro-Atlantic integrations.
http://vlada.mk/?q=node/270&language=en-gb.
-
Parlamento
Europeo, Fichas
técnicas sobre la Unión Europea,
http://www.europarl.europa.eu/atyourservice/es/displayFtu.html?ftuId=FTU_6.5.1.html.
-
Republic
of Macedònia, Ministry of Foreign Affairs, Information
about Macedonian Entry Visas.
http://www.mfa.gov.mk/index.php/en/consular-services/for-foreign-nationals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada